Aquesta imatge s'ha tret de http://www.10formas.com/wp-content/uploads/2012/08/e-learning.jpg
Aquesta imatge s'ha tret de http://blogs.unir.net/mastersecundaria/files/2012/09/BLENDED-LEARNING.png
E-LEARNING pot tindre diferents definicions com:
1. Formació que utilitza la xarxa com medi de distribució de la informació. Aquesta distribució pot ser oberta/ tancada.
2. Ensenyament a distància flexible que es basa en l'ús de les TIC i aprofita els mitjans oferts per Internet.
3. Permet la distribució i l'accés a materials d'aprenentatge sobre un mitjà electrònic usant un servidor web per a distribuir-los. Per això, es necessita un cercador web per a accedir a la informació i protocols TCP/ IP i http per a què es realitze l'intercanvi.
Foto original
4. Flexible: no hem d'estar connectats a determinades hores per a poder accedir a l'aprenentatge.
- Característiques
2. Aprenentatge recolzat amb tutories.
3. Materials digitals i aprenentatge flexible.
4. Ús de protocols TCP i HTTP que faciliten la comunicació.
5. Aprenentatge realitzat per l'ordinador.
6. Aprenentatge individualitzat vs col·laboratiu interactuant.
7. Utilització d'eines síncrones i asíncrones.
8. Administració dels materials en un servidor web.
9. Connexió professor-alumne separada en el temps i en l'espai.
10. Diversos tipus de materials: Multimèdia, Hipertextual-Hipermèdia
Aquesta imatge s'ha tret de https://encrypted-tbn2.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcQHU_OZXyTAGXTLy479fQ8xO8FOu3gSdA_mnUHbzESBP-R32D_0uQ
- Avantatges i inconvenients
Foto original
1. Combina l'ensenyament presencial i el virtual.
2. Combinació de:
- classes magistrals amb exercicis
- estudis de cassos
- jocs de rol
- enregistraments de vídeo i àudio
- tutoria i assessorament
3. Combinació de mitjans d'aprenentatges dissenyats per a resoldre problemes específics.
4. Les E-eines combinades amb altres convencionals on el docent té la resposabilitat atorgada pel model presencial i pel tradicional.
Foto original
- Aspectes importants d'aquest sistema
- Abans de tractar una informació, es necessita tindre un coneixement sobre ella per a interpretar-la.
- Permet adquirir coneixements tècnics-funcionals.
- S'ha aprèn en comunicació amb els altres mitjançant fòrums, xats... Aleshores, es porta terme un aprenentatge solidari.
- Les tutories són un element d'ajuda tant en l'ensenyament a distància com en el presencial.
- Permet la formació de professionals amb competències integrals.
Foto original
-APORTACIONS PERSONALS-
El següent video parla dels paradigmes que normalment s'associen amb l'e-learning. Aquestos paradigmes estan relacionats amb el tipus de formació que s'ofereix amb aquest tipus d'aprenentatge:
1. Es necessita saber molt de tecnologia
2. Els alumnes no estan preparats
3. Els cursos tenen la qualitat esperada
4. Obtenir un títol en modalitat E-learning és més senzill
5. Les empreses no contracten professionals que es formen en línia
6. No es té contacte directe amb els companys o el tutor
Tots aquestos paradigmes són refutats i contrastats, ja que no es necessita saber molt de tecnologia. Per exemple, hem de saber com manar e-mails amb arxius adjunts i rebre'ls, a més, de saber com crear arxius o presentacions. Tant en el segon paradigma com en el tercer, els alumnes estan tan preparats com els alumnes d'educació presencial, perquè els continguts que s'ensenyen en la formació online són similars o iguals als que s'ensenyen en les classes.
A més, el quart i el quint paradigma estan relacionats amb:
·Independència
·Responsabilitat
·Constància
Aquestes tres característiques es necessiten per a obtenir una titulació per la formació online i són molt bé valorades per les empreses, ja que per a ells són qualitats que ha de tindre un bon treballador.
En quant al sisè paradigma, hi ha diverses possibilitats de tutories. Aleshores, pot haver tutories presencials i altres que siguen virtuals, i amb els companys es relaciona mitjançant la xarxa. Açò es deu, a què en alguns casos han de fer treballs col·laboratius per grups, i les persones que formen el grup poden ser de ciutats diferents, fins i tot de països diferents.
Per altra banda, en aquest video, trobem les característiques de l'educació B-learning. Entre aquestes característiques estan:
-Combinació de l'educació presencial i no presencial.
-Combinació de tutories on s'aclareixen dubtes i classes virtuals on els alumnes individualment adquireixen l'ensenyament.
A l'hora d'incloure aquestos tipus d'ensenyament en una aula, solament podem incloure el b-learning, ja que combina l'educació virtual amb la presencial. En canvi, l'e-learning no fa aquesta combinació i es basa en l'educació virtual.
El b-learning es podria utilitzar a classe amb els alumnes d'edats superiors, ja que per a portar a terme aquest tipus d'ensenyament l'alumnat necessita haver desenvolupat:
- Independència
- Responsabilitat
- Constància
Aquestes característiques, els alumnes d'edats inferiors no les han desenvolupat o estan en procés. Aleshores, si treballem amb ells en aquest model d'aprenentatge, els alumnes no arribaran a un desenvolupament integral ni faran d'eixa matèria un aprenentatge significatiu.
El model d'aprenentatge proposat per a portar a terme un b-learning productiu i que afavorisca el desenvolupament integral de l'alumne és:
Tots els alumnes a la seua casa tenen un ordinador or altre suport tecnològic que els serveix per a veure els materials colgats, per enviar correus electrònics i per a fer els seus treballs amb els programes corresponents.
Els alumnes a casa, veurien el material que el professor ha penjat per a eixa setmana i les activitats que han de fer. Aleshores, a sa casa començarien a estudiar-se la teoria penjada i a fer les activitats, si les comprenen. D'aquesta manera, en les classes presencials, el professor explicaria els dubtes que tinguen els alumnes i explicaria els aspectes més importants de la teoria.
Si els alumnes tenen cap dubte sobre la teoria o les activitats, hi ha la possibilitat d'enviar una tutoria al professor. Aquesta tutoria pot ser contestada de forma virtual o de forma presencial donant una explicació cara a cara. A més, els alumnes no treballen de forma individual tot el temps, sinó que hi ha exercicis que s'ha de desenvolupar de forma grupal. En aquestos treballs, als alumnes els agrupem per grups o els fan ells mateixos i es comuniquen per la xarxa mentre que fan el treball.
Mitjançant aquest tipus de forma de treball, els alumnes desenvolupen diverses competències bàsiques imprescindibles per a aconseguir un desenvolupament integral en tots els àmbits. Aquestes competències són:
-La competència lingüística és desenvolupada quan els alumnes comprenen els missatges rebuts pel mestre en la teoria i en les propostes de les activitats.
-La competència matemàtica serà treballada si han de portar a terme algun exercici de matemàtiques o que requerisca fer contes.
-La competència de tractament de la informació i competència digital serà treballada i desenvolupada pels alumnes en els moments en els que utilitzen suports tècnics per a accedir al seu aprenentatge. A més, de quan seleccionem la informació que reben per als treballs, analitzant-la i discriminant-la entre si és adequada per al treball o no.
-L'autonomia i la iniciativa personal és una competència desenvolupada en els moments d'autonomia de l'alumne que és el que decideix la importància de la informació que reb, i té autonomia a l'hora de fer els treballs.
En els treballs de grup, es desenvolupa, a més:
-La competència social i ciutadana. Aquesta competència es desenvolupa en aquest tipus de treball, perquè els alumnes han de treballar amb altres persones posant-se d'acord sobre si una idea és important o no per al treball, i l'ordre d'aquestes dins del cós de l'exercici. Aleshores, mitjançant aquesta interacció es desenvolupen els valors morals propis del treball en grup, encara que, es poden desenvolupar mitjançant la xarxa en comptes de la interacció tradicional (cara a cara).
En aquest tipus d'aprenentatge el paper del docent és el de guia-orientador, ja que guia als seus alumne en el seu aprenentatge, encara que menys que en l'educació tradicional. A més, tenint aquest paper s'afavoreix l'autonomia de l'alumne, perquè és ell el que decideix sobre com pot aprendre sobre el tema que li ha proposat el mestre, també, quina és la millor manera de comprendre la teoria que el docent li ha penjat en la xarxa.
Per aquestes raons, el paper de l'alumne és un paper actiu i autònom en el que marca el seu propi ritme d'aprenentatge, adaptant el procés d'ensenyament-aprenentatge. A més, com el docent solament orienta aquest ensenyament, l'alumne porta a terme un aprenentatge significatiu al interioritzar la matèria a aprendre comprenent-la perfectament abans de fer els exercicis.
En la següent presentació de Slideshare es pot veure una comparació entre diferents models d'educació que tenen presència en l'actualitat:
-Mètodes tradicionals
-E-learning
-B-learning
-M-learning
Aquestos models d'aprenentatge els compara en diferents aspectes:
-Definició de cada model.
-Característiques distintives de cadascun d'ells.
-Requeriments tècnics que es necessiten per a emprar-los.
-Aplicacions didàctiques que es poden fer utilitzant-los.
-L'abast que té cada model dins de l'educació dels alumnes.
-Les limitacions presents en l'aplicació d'un model o d'altre.
-Les habilitats que desenvolupa cada model en l'alumnat.
-El paper que té el docent en cada model.
Aquestes característiques, els alumnes d'edats inferiors no les han desenvolupat o estan en procés. Aleshores, si treballem amb ells en aquest model d'aprenentatge, els alumnes no arribaran a un desenvolupament integral ni faran d'eixa matèria un aprenentatge significatiu.
El model d'aprenentatge proposat per a portar a terme un b-learning productiu i que afavorisca el desenvolupament integral de l'alumne és:
Tots els alumnes a la seua casa tenen un ordinador or altre suport tecnològic que els serveix per a veure els materials colgats, per enviar correus electrònics i per a fer els seus treballs amb els programes corresponents.
Els alumnes a casa, veurien el material que el professor ha penjat per a eixa setmana i les activitats que han de fer. Aleshores, a sa casa començarien a estudiar-se la teoria penjada i a fer les activitats, si les comprenen. D'aquesta manera, en les classes presencials, el professor explicaria els dubtes que tinguen els alumnes i explicaria els aspectes més importants de la teoria.
Si els alumnes tenen cap dubte sobre la teoria o les activitats, hi ha la possibilitat d'enviar una tutoria al professor. Aquesta tutoria pot ser contestada de forma virtual o de forma presencial donant una explicació cara a cara. A més, els alumnes no treballen de forma individual tot el temps, sinó que hi ha exercicis que s'ha de desenvolupar de forma grupal. En aquestos treballs, als alumnes els agrupem per grups o els fan ells mateixos i es comuniquen per la xarxa mentre que fan el treball.
Mitjançant aquest tipus de forma de treball, els alumnes desenvolupen diverses competències bàsiques imprescindibles per a aconseguir un desenvolupament integral en tots els àmbits. Aquestes competències són:
-La competència lingüística és desenvolupada quan els alumnes comprenen els missatges rebuts pel mestre en la teoria i en les propostes de les activitats.
-La competència matemàtica serà treballada si han de portar a terme algun exercici de matemàtiques o que requerisca fer contes.
-La competència de tractament de la informació i competència digital serà treballada i desenvolupada pels alumnes en els moments en els que utilitzen suports tècnics per a accedir al seu aprenentatge. A més, de quan seleccionem la informació que reben per als treballs, analitzant-la i discriminant-la entre si és adequada per al treball o no.
-L'autonomia i la iniciativa personal és una competència desenvolupada en els moments d'autonomia de l'alumne que és el que decideix la importància de la informació que reb, i té autonomia a l'hora de fer els treballs.
En els treballs de grup, es desenvolupa, a més:
-La competència social i ciutadana. Aquesta competència es desenvolupa en aquest tipus de treball, perquè els alumnes han de treballar amb altres persones posant-se d'acord sobre si una idea és important o no per al treball, i l'ordre d'aquestes dins del cós de l'exercici. Aleshores, mitjançant aquesta interacció es desenvolupen els valors morals propis del treball en grup, encara que, es poden desenvolupar mitjançant la xarxa en comptes de la interacció tradicional (cara a cara).
En aquest tipus d'aprenentatge el paper del docent és el de guia-orientador, ja que guia als seus alumne en el seu aprenentatge, encara que menys que en l'educació tradicional. A més, tenint aquest paper s'afavoreix l'autonomia de l'alumne, perquè és ell el que decideix sobre com pot aprendre sobre el tema que li ha proposat el mestre, també, quina és la millor manera de comprendre la teoria que el docent li ha penjat en la xarxa.
Per aquestes raons, el paper de l'alumne és un paper actiu i autònom en el que marca el seu propi ritme d'aprenentatge, adaptant el procés d'ensenyament-aprenentatge. A més, com el docent solament orienta aquest ensenyament, l'alumne porta a terme un aprenentatge significatiu al interioritzar la matèria a aprendre comprenent-la perfectament abans de fer els exercicis.
En la següent presentació de Slideshare es pot veure una comparació entre diferents models d'educació que tenen presència en l'actualitat:
-Mètodes tradicionals
-E-learning
-B-learning
-M-learning
Aquestos models d'aprenentatge els compara en diferents aspectes:
-Definició de cada model.
-Característiques distintives de cadascun d'ells.
-Requeriments tècnics que es necessiten per a emprar-los.
-Aplicacions didàctiques que es poden fer utilitzant-los.
-L'abast que té cada model dins de l'educació dels alumnes.
-Les limitacions presents en l'aplicació d'un model o d'altre.
-Les habilitats que desenvolupa cada model en l'alumnat.
-El paper que té el docent en cada model.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada